91 638 96 80
620 52 96 43
Donde estamos Contacto

91 638 96 80

Donde estamos

Eucaristia

Amb el mot Eucaristia (del grec ευχαριστω, eucharisto, "acció de gràcies") les Esglésies cirstianes es refereixen a la celebració del sagrament cristià del sacrifici i commemoració de l'Última Cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament, els quals passen a convertir-se en el Cos i la Sang del Senyor.

L'Eucaristia és el sagrament de la comunió, car els fidels que el reben s'uneixen íntimament a Jesucrist, el qual hi és present en el sagrament, i alhora queden units als germans en el baptisme, de manera que aquesta unió forma la comunió de l'Església. Així, només l'Església (a través del ministeri sacerdotal específic dels seus ministres ordenats, i amb la participació del sacerdoci comú dels fidels) pot celebrar i constituir l'Euciaristia, i alhora aquesta és la que basteix l'Església. Per aquest motiu és el sagrament central i més sublim.

A la tradició catòlica, la celebració dels ritus eucarístics rep també la denominació tradicional de missa (segurament a causa de les últimes paraules del sacerdot en la seva versió llatina: "ite, missa est").

La celebració de la missa consta de dues parts ben diferenciades:

    I. Litúrgia de la Paraula

       Ritus inicials, Acte penitencial, Glòria (festes i solemnitats), Oració col·lecta, Lectures (3 els diumenges i solemnitats, 2 els altres dies; de l'Antic Testament i el Nou Testament, segons el temps litúrgic, amb un Psalm, i acabant sempre amb un fragment de l'Evangeli), Homilia (explicació catequètica del ministre), Credo (diumenges i solmenitats), i Oració dels Fidels.

    II. Litúrgia de l'Eucaristia

       Ofertori, Pregària eucarística (que inclou la consagració del pa i del vi), Parenostre, Gest de pau, Fracció del Pa, Comunió, Oració de postcomunió, Benedicció i comiat.

FORMES CORRECTES DE COMBREGAR

En aquest enllaç, trobareu informació completa sobre la manera correcta de combregar.

image

HORARI DE MISSES A LA NOSTRA ESGLÉSIA PARROQUIAL:

DIUMENGES I FESTIUS 
10:30 h  català & castellà 
12:00 h  castellà 
13:00 h català 
18:00 h castellà 
20:00 h català

FEINERS i vigílies entre setmana 
10:00 h català & castellà 
13:00 h castellà 
20:00 h català

DISSABTES 
10:00 h català & castellà 
13:00 h castellà 
18:00 h català (missa de vigília)

Aquests horaris poden canviar durant els mesos d'estiu. Consulteu la pàgina inicial.

Al següent enlaç trobareu els sacerdots celebrants de les misses de cada setmana:                                     MISSES I INTENCIONS DE LA SETMANA

ENCÀRRECS DE MISSES PER A INTENCIONS PARTICULARS

Des de principis del cristianisme, els fidels han mantingut el costum espiritual de pregar pels difunts i d'oferir pràctiques devotes per ells. Amb això es posa en pràctica la ferma creença en la comunió dels sants, és a dir, que els fidels presents i els difunts som vius davant Déu, tots fills de la mateixa família davant el Pare, en la qual els fills d'aquest món preguen per a què Déu Pare perdoni les faltes i els mancaments dels fills difunts en virtut del sacrifici únic de Jesucrist a la Creu. Pregar pels difunts, per tant, és un acte d'amor d'uns germans pels altres.

Pregar pels difunts dins la missa de seguida aparegué com molt natural. En efecte, l'Eucaristia és el sagrament de la unió amb Jesucrist i amb els germans (també els difunts); per això els cristians iniciaren el costum de demanar als seus sacerdots que la intenció general pels difunts en la celebració de la missa fos també aplicada pels seus difunts més estimats (aquestes oracions se'n diuen sufragis). És lògic que demanessin a l'Església com a comunitat cristiana que pregués per llurs difunts.

"El purgatori és l’estat dels qui moren en l’amistat de Déu, però, si bé estan segurs de la seva salvació eterna, encara tenen necessitat de purificació, per tal d’entrar a la felicitat celestial. En virtut de la comunió dels sants, els fidels encara pelegrins a la terra poden ajudar les ànimes del purgatori oferint per elles pregàries de sufragi, en particular el Sacrifici eucarístic, i també almoines, indulgències i obres de penitència" (Compendi del Catecisme de l'Església Catòlica, 201-211).

Malgrat que aquesta devoció es fonamenta en les arrels més pregones i belles de l'amor cristià, en els darrers temps sembla haver entrat en crisi, i ja no són tants els que se'n recorden de demanar que l'Església pregui pels seus difunts. I què més podríem desitjar nosaltres, quan morim, que aquells que ens estimen preguin per nosaltres, i que ho facin en el moment de l'Eucaristia…! Aquest és el gest d'amor envers els difunts que més ens acosta a Déu.

image

L'encàrrec de la missa per un difunt no té cap valor material: res no pot pagar un sagrament. L'almoina que els fidels ofereixen no és el preu de la missa, sinó un signe de despreniment i una ajuda per a sostenir al sacerdot que celebra la missa; les almoines de misses no són de la parròquia. Amb els encàrrecs de misses, la nostra parròquia paga els estipendis als preveres que ens ajuden, i sense els quals no podriem mantenir el nombre actual de celebracions. Així, quan encarregueu una missa, no només feu un acte de caritat envers el difunt, sinó que ajudeu a que aquella missa es pugui celebrar cada dia.

D'acord amb el Dret canònic vigent (cànons 945-958), la nostra parròquia només admet un encàrrec per a cada missa (excepcionalment, si estan d'acord els interessats, es poden afegir altres encàrrecs). L'almoina mínima actual està fixada pels bisbes de la Província Eclesiàstica en 10,00 €, però també s'han d'acceptar encàrrecs d'aquells que no poden col·laborar econòmicament.

Per tal d'encarregar misses, us podeu adreçar al despatx parroquial, a la sagristia o al correu electrònic de la Parròquia: mdnuria34@arqbcn.org. Si heu encarregat una missa exequial, us preguem que passeu per la sagristia 10 minuts abans de començar, per a concretar els detalls.

image

MISSES GREGORIANES

Hom diu misses gregorianes a la sèrie de misses que s'han d'aplicar per un difunt durant trenta dies. El seu origen es troba en un episodi que narra el papa Sant Gregori el Gran (540-604), mitjançant el qual probablement desitjava ensenyar la doctrina dels sufragis aplicats als difunts (Diàlegs IV, 55, a PL 77, 420-421), però la ingènua mentalitat medieval (de vegades amb tendència al pensament màgic) va carregar l'accent sobre el fet de la successió ininterrompuda de misses, creença que va pretendre reajustar Sant Antonino de Florència (1389-1459), afirmant simplement que, si les 30 misses es diuen seguides, les ànimes del purgatori perceben abans llurs fruits.

L'Església mai no ha descartat aquesta pràctica, de gran arrelament popular, mentre tingui el sentit de sufragi pels difunts, però la Santa Seu va mitigar l'obligació de la celebració ininterrompuda, segons la declaració Tricenario Gregoriano (Pau VI, 24/2/1967). Així, si per un impediment imprevist (vgr., una malaltia) o per una altra causa raonable (vgr., celebració d'una missa de funeral o de matrimoni), s'ha d'interrompre el trentenari, aquest manté per disposició de l'Església els fruits de sufragis a ell atribuïts per la pràctica de l'Església i la pietat dels fidels fins al moment present, però amb la condició de completar el més aviat possible la celebració de les trenta misses. En general s'entén que una missa gregoriana és una sèrie de 30 misses seguides.